Fotografiar una sèrie d’objectes ordenats en la qual es mostren tots i cada un dels seus components.

L’origen del knolling

El Knolling va nèixer a finals dels 80, quan Frank Gehry (arquitecte) es va posar a ordenar sobre una taula les peces d’una col·lecció de cadires que estaven dissenyant per a l’empresa Knoll (d’aquí el nom).

Aquesta tècnica es basa a incloure només el necessari i treure tot el que no sigui útil.

Però va ser Tom Sachs, que treballava a l’estudi amb Gehry, que es va adonar que aquesta manera de col·locar els objectes tenia com a resultat unes composicions molt boniques que valia la pena immortalitzar.

De fet, Sachs va adoptar el knolling com a part de la seva obra i fins i tot va crear un manifest anomenat Always Be Knolling (ABK) on definia aquesta tècnica a través de quatre passos . Així és com la tècnica va començar a introduir-se en el món de l’art i, poc després, en el de la publicitat.

LLibres sobre Knolling

Un altre que també ha publicat llibres sobre el tema és el suís Ursus Wehrli, mentre que Emily Blincoe és una de les fotògrafes que més s’ha explaiat en aquest camp. Però a internet es poden trobar mil exemples de knolling.

També trobem un mestre del knolling a Instagram, és diu Ferfriky i fa unes composicions visualment atractives amb tota mena de ninots i elements normalment de l’imaginari infantil.

Els principis creats per Tom Sachs

• Cerca en el teu entorn materials, eines, llibres, música, etc que no s’estiguin utilitzant.

• Rebutja tot el que no estigui en ús, però si no estàs segur no ho guardis.

• Agrupa tots els objectes que tinguin similituds.

• Alinea tots els elements en angle recte, bé sigui sobre la superfície en la qual estaven o en el teu propi estudi.

També podem fer una composició amb els nostres objectes preferits de sempre o, per què no, disposar per separat tots els aliments que utilitzarem per a fer el sopar i fotografiar-los.

Ara, la manera de col·locar els diferents elements serà fonamental en el resultat. És important que els elements de la nostra composició formin angles rectes, que estiguin separats entre si per la mateixa distància (o equivalent) i, si pot ser, que tinguin una certa simetria.

El color també és un recurs molt interessant. Si que es tracta d’un objecte desmontat que està format per moltes peces, això dona una certa sensació de complexitat que no sempre resulta visualment agradable. Això sí, és necessàri que tots els elements que apareixen responguin a un mateix concepte.

Què necessitem per a fer Knolling?

Primer de tot, una superfície plana prou àmplia i ben il·luminada. És recomanable l’ús de llums o flaixos d’estudi, però en principi amb llum natural podem aconseguir bons resultats si tenim la taula prop d’una finestra.

Ens caldrà una càmera i un trípode (vigileu amb la vostra ombra) per a poder fer un pla zenital, que és el més habitual (encara que no sigui obligatori). Així aconseguirem nitidesa i que tots els objectes estiguin enfocats, cosa que sempre és recomanable però que en aquesta mena de fotos és imprescindible.

I fins aquí l’entrada d’avui.

Espero que us hagi agradat i que us hagi fet entrar el cuquet de començar a fotografiar tot el que pugueu ordenar.